NOVA WEB DE L'IES PARE ARQUES

El nostre centre té una nova pàgina web!, l'anterior havia quedat molt obsoleta i per això a partir d'ara utilitzarem una pàgina web Portal.Edu, més moderna, més segura i amb un disseny actual. https://portal.edu.gva.es/iesparearques/

Escape room de 1r d'ESO: REPTE 7

Has aconseguit resoldre la majoria de reptes, ara ja coneixes gran part de la història de Palmyra Schliemann, però encara has descobrir uns pocs misteris:

Palmyra acaba d'arribar a Alacant però ha perdut la maleta. Per a que puga recuperar la maleta i conèixer el seu contingut hauràs de tornar a aules.gva i resoldre els reptes 7 i 8 (per al 8 hauràs de tornar a mirar el bitllet d'avió).

Escape Room de 1r d'ESO. REPTE 2.

Enhorabona, has aconseguit arribar fins ací. Això vol dir que tal vegada saps la contrasenya per obrir el següent pany:

Safari fotografic al Castell.

La Serrella i Aitana vistes des del castell.

La Serra de Mariola.

El Benicadell.

L'albacar.

Torre oest.

Mur oest i la torre de l'homenatge.

Interior de la torre de l'Homenatge.

La torre de l'homenatge.

L'aljub exterior

El Torrejó

El Palau Comtal vist des del Castell.

Les últimes setmanes de desembre hem treballat amb els alumnes de primer d'ESO sobre l’arqueologia i sobre les fonts materials (objectes, edificis..) com a eina per conèixer el nostre passat. També hem fet un treball individual per que cada alumne aprenga a entrar a AULES GVA i a pujar imatges. Eixe treball ha consistit en buscar una imatge de cadascuna de les etapes de la prehistòria, identificar-la correctament i pujar-les a AULES GVA. Però volíem anar més enllà de la teoria i hem fet que els nostres alumnes facen treball de camp, pujant al castell i que amb els seus estimats telèfons mòbils fotografiaren les diferents estructures del castell de Cocentaina. La idea la vam agafar del nostre company Roderic Ortiz que l'any passat va donar classe al nostre institut, i que va organitzar una ginkama fotogràfica amb els alumnes de BAT que van haver de fotografiar alguns punts d'interès històric d'Alcoi. Una activitat molt interessant que va fer més divertida la visita per als nostres alumnes i més profitosa des del punt de vista educatiu.

El dia de l'excursió hem repartit un full amb una breu explicació del projecte, amb un plànol i una indicació dels punts a fotografiar. Cal tindre molt present que alguns d’eixos elements estan molt destruïts pel pas dels segles i els docents els hem ajudat per a que identifiquen les restes. Per eixe motiu el dia de l’activitat, el 16 de desembre de 2019, hem col·locat fulls amb codis QR a les diferents estructures. Els codis QR enllacen amb la web del departament de Geografia i Història de l’IES Pare Arques amb un poc d’informació sobre cada element. El full d'instruccions també es pot consultar a l’annex. També es vam recomanar la web https://elsocarraet.blogspot.com/2011/02/el-castell-que-no-coneixes.html   amb informació i  fotografies de les estructures més desconegudes del conjunt medieval. 

No sòls s'havien de fixar en les restes arqueològiques, també ens va interessar treballar un poc la geografia del Comtat, i han fotografiat els cims més destacats del nostre entorn.

Cal destacar que aquesta activitat formava part d'un projecte interdisciplinari de l'IES Pare Arques, i al mateix temps que els nostres alumnes feien la visita al castell i fotografiaven les restes arqueològiques també hi havien de fer activitats pràctiques de Biologia, Matemàtiques, Castellà, Valencià, Educació Física...

L'última fase del projecte va consistir en que cada grup d'alumnes va seleccionar, identificant correctament cada imatge i les va pujar a la plataforma AULES GVA. Curiosament aquesta última fase va ser la que més ens va costar. 

Algunes de les imatges  fetes pels nostres alumnes les hem utilitzat per il·lustrar aquest escrit.

Torre de l'homenatge

Gran torre del segle XIV, de 13,6m d'ample i 12,5 metres d'alt. Consta de dues plantes amb un pati interior i diverses habitacions. A algunes de les pedres es poden veure les marques dels pedrapiquers que van construir el castell. És d'estil gòtic i destaca per les espectaculars vistes a tota la vall.

Està marcada amb una lletra H al plànol. 

 

Aljub exterior

Aljub (cisterna per a guardar aigua) junt a la torre de l'homenatge. Possiblement serviria per augmentar les reserves d'aigua del castell. Està marcat amb la lletra G. No es tracta d'un safareig (un lloc on rentar la roba).

Albacar

Recinte murat que hi havia a l’exterior d'algunes fortificacions a l’edat mitjana. Possiblement servia per a refugi del ramat en cas d'atac.

El Torrejó

Torre de finals del segle XV. Compta amb tres troneres de pedra i rajola per a armes de foc. Es tracta de l'última construcció de castell i actualment està en restauració. 

 

 Està marcat amb la lletra E al mapa 

Font de la informació: https://elsocarraet.blogspot.com/2011/02/el-castell-que-no-coneixes.htm

Mur Oest

Mur datat al segle X - XI. Construït amb fileres  regulars de pedra i argamassa, es probable que tinguera la funció de contenir les terres de la part alta de la muntanya del castell per configurar un espai pla.

 

Al plano és el punt B 

 Font de la informació: https://elsocarraet.blogspot.com/2011/02/el-castell-que-no-coneixes.htm

Torre Oest

Torre situada a l'oest de la torre de l'homenatge. Era una petita torre de vigilància de la qual sols es conserva la base. Està datada en els segles X-XI 

  

És el punt A al mapa

Font de la informació: https://elsocarraet.blogspot.com/2011/02/el-castell-que-no-coneixes.html

La línia del temps

La línia del temps, 1r d'ESO, IES Pare Arques de Cocentaina.

 L'alumnat de primer  d'ESO de l'IES Pare Arques ha finalitzat el primer projecte del curs. Es tractava de donar resposta a una senzilla pregunta: Com s'organitza tot el temps de la Humanitat?

Els professors d'Història Candela i Alejandro vam suggerir fer una Línia del Temps, un eix cronològic on ubicar tot el nostre passat, però van descobrir que aquesta qüestió generava altres: Quan comença la nostra història? A partir de quin punt s'inicia l'evolució? Amb el "mono Proconsul"? amb les petjades de Laetoli? Serà suficient amb un eix de quatre metres?

Per dur endavant el projecte l'alumnat dels quatre primers d'ESO es va distribuir en setze grups de quatre alumnes i es vam posar a treballar. Cada grup investigaria sobre tres fets històrics. Mentre anaven fent els projectes els professors van veure que quatre metres era poc i van acabar tallant nou metres de paper continu. Utilitzant les "tablets" de l'institut, els llibres de text i algun llibre de la biblioteca d'aula, poc a poc van anar trobant informació sobre "Lucy" els Homo Habilis, els Homo Erectus, sobre el jaciment d'Atapuerca i la Cova del Salt, i també sobre fets del nostre passat més recent: Egipte, Roma, Grècia... 

Unint els treballs grupals

 Semblava quasi impossible muntar-ho tot, i més tenint en compte que la Prehistòria ocupa 3.000.000 d'anys, i la Història 3.500. Per tindre espai per tot es va decidir que els murals dels fets de la Història serien molt petits, A4, mentre que els de la prehistòria serien A3. Els professors van decidir dedicar el 70% del mural al Paleolític, el 20% al Neolític i a l'Edat dels Metalls i un 10% a la Història. Van explicar a l'alumnat que aquesta proporció és falsa, però era l'única forma de poder penjar tots els murals al full continu de 9 metres. En realitat els 3.500 anys d'Història sols representen el 0,11% del passat de la Humanitat. La major part del temps de la nostra espècie va transcórrer en la Prehistòria.

Finalment vam apegar els murals al paper continu. Amb l'ajuda dels professors cada grup va anar ubicant en el temps  els seus murals. Després els profes van penjar l'eix cronològic al buit de l'escala sud de l'edifici del nostre centre i cada equip va explicar el seu mural. 

Aquest projecte ha permès als alumnes apropar-se a l'estudi de la Història d'una forma més motivadora i interessant, ajudant a tindre una visió més global del  nostre passat, no sols per a resoldre una pregunta plantejada als primers d'ESO, també perquè qualsevol persona que arribe a la segona planta, alumnat, professorat, conserges, pares i mares, personal de neteja, puga observar d'un cop d'ull els tres milions d'història de l'especie humana.

Ha sigut el primer projecte del curs, el primer de molts altres que farem fins arribar a l'estiu. 
Curs 2019 2020

Estació Meteorologica de l'IES Pare Arques de Cocentaina

Captura de pantalla del 20 de febrer de 2018 a les 10:07.

Terrat de l'IES Pare Arques amb l'estació meteorològica.

 

Estació meteorològica.

Ja es poden consultar a Internet les dades de l'estació meteorològica que l'Ajuntament de Cocentaina ha instal·lat al terrat del nostre centre. Es tracta d'una magnífica ferramenta per conèixer les particularitats del clima de la nostra comarca i per utilitzar les dades que arreplega diàriament per a les nostres classes de geografia.  

Podem fer servir la seua informació per explicar conceptes com la pressió atmosfèrica, la sensació tèrmica, o per fer comparacions amb els registres d'estacions meteorològiques properes com la de Penella la de l'IES Serra de Mariola per estudiar com petites variacions geogràfiques poden observar-se als registres del temps meteorològic.

Classe pràctica d'Història de l'Art: escultura a la Cera Perduda

La cera

Modelant la figura

Preparant el cap per al motlle

Preparant el motlle

Una de les tècniques més utilitzades en l'escultura és la fosa a la cera perduda. Els grecs i els etruscos ja la dominaven fa més de dos-mil anys, i encara hui en dia s'utilitza. En teoria és fàcil, en la practica molt complexa: consisteix en fer una figura en cera, cobrir-la, d'argila, o de terra,o de guix, o de sílice col·loïdal per fer el motlle, calfar el motlle i vessar metall fos a l'espai buit. Al trencar el motlle obtenim una única còpia de la peça en metall.

Calfant l'estany

L'estany fos

Trencant el motlle

Exposició al Palau

Des de 1346 Cocentaina celebra Fira per privilegi del rei Pere el Cerimoniós. L'institut Pare Arques ha pogut participar en aquest esdeveniment centenari organitzant una exposició commemorativa dels seus cinquanta anys a la torre de l'Homenatge (o del Paraigua) del Palau Comtal.

Visitant l'exposició es pot conèixer la història de l'institut de Cocentaina a través d'objectes, de panells informatius i de documents. 

A la part superior de la torre el Departament de Plàstica ha seleccionat treballs artístic per oferir una interessantíssima mostra de pintura, dibuix, escultura, ceràmica, esmalt, feta per estudiants del nostre centre de totes les èpoques.

Classe pràctica d'Història de l'art

Esculpint a classe d'Història de l'Art.

Una de les formes millor per aprendre es experimentar, viure allò que se està estudiant, per eixe motiu, i aprofitant que Història de l'Art es una assignatura optativa amb cinc alumnes (amb grups de 30 seria impossible), hem fet que els alumnes d'història de l'art es posen en la pell del escultors de l'antiga Grècia, i de totes les èpoques, hem fet una sessió de talla directa de pedra.

Els xics i xiques d'història de l'art han tingut a les seues mans un boix, un punter, una gradina, un escafilador,cisells, i un petit carreu per tastar l'efecte d'un colp de cisell sobre el cisell, per poder imaginar l'immens esforç que va suposar convertir blocs de marbre en estàtues de deus, atletes olímpics,en grans relleus,en carreus, en capitells o mètopes escultòriques.

50 Anys.

El nostre institut compleix aquest curs 2017/2018 els cinquanta anys de la seua fundació. Cinc dècades d'ensenyament públic a Cocentaina, primer a l'edifici de l'Avinguda del País Valencià, on actualment es troba la FPA Beniassent, i a partir de 1994 a l'avinguda del Ferrocarril. Per les nostres aules han passat milers de persones, alumnes, professors, personal laboral... 

El Departament d'Història està col·laborant per celebrar com cal aquest esdeveniment.

València 1 de juny de 2017

Com tots els anys hem anat a València amb els alumnes de 2on d'ESO. Hem fet una visita pels principals edificis de la ciutat, la Llotja, la Generalitat, la Porta de Serrans,  les Corts i com sempre hem gaudit d'una bona paella i d'una volta en barca per les aigües de l'Albufera. 

Després de tot un dia d'excursió hem tornat a Cocentaina, cansats però contents de tot un dia de convivència i de caminar pels carrers de la capital.

Xàtiva la Socarrada

Xàtiva, la socarrada

Una de les ciutats valencianes amb més patrimoni monumental, i amb una història farcida de personatges il·lustres i fets històrics rellevants, és sens dubte Xàtiva. Un bon exemple de ciutat per aprofundir amb l’alumnat aspectes cabdals de la nostra història i del nostre patrimoni, tot passejant pels seues carrers i veient els seues monuments. Amb aquest objectiu, el professorat del Departament de Ciències Socials, Geografia i Història de l’IES Pare Arques, Alejandro Barber, Enric Moltó i Vicent Luna, vàrem organitzar el proppassat dijous 23 de març una visita a la capital de La Costera amb l’alumnat de 3r d’ESO. 

L’excursió començà just en l’andana de la parada del tren de Cocentaina. Aquesta vegada no anàrem en l’autobús, no, vam agafar el tren amb l’objectiu que descobriren en quines condicions d’abandonament s’hi troba. A alguns ens recorda aquell Xitxarra que, salvant les distàncies, tenia més dignitat que aquest: “[...]Senyores i senyors viatgers pugen al tren/[...] el paisatge és preciós, disfruten de les vistes/[...] Ja hi som als Algars, això va bé/Anem ajustant-se al temps, previst per al viatge/[...] I en menys que canta un gall som a Gaianes/Pujant a Muro a sis, tres homens i tres dones[...]Des d’Alcoi a Gandia leré/.Hi ha un tren que vola leleré [...]”(1). Efectivament, açò és un petit fragment de la cançó El Xitxarra, del cantautor alcoià Jordi Gil. Han passat anys i panys i fa l’efecte que els successius governs, valencians i estatals, no han invertit ni un cèntim el nostre tren. El paisatge continua, si no fa no fa, sent preciós i continuem gaudint de les vistes, ara bé ni s’ajusta al temps, ni corre, ni vola. Haurem de concloure que ens tenen, des de fa massa temps, abandonats.

En arribar a l’estació de Xàtiva, hi ha alumnes que no s’hi poden reprimir: - Açò sí que és una estació!. Tot seguit ens hi dirigim a la part antiga de la ciutat i només entrar ens dóna la benvinguda el monument als Maulets: “Xàtiva ha fet un monument/que coneixen grans i xiquets,/tothom diu Pedra dels Maulets,/ record de la ciutat ardent. De Buixcarró és el polit marbre/ que lloa els valents socarrats,/ defensors dels furs, obstinats!/allí el trobem als peus d’un arbre./(2). A tocar del monument tenim la Plaça de Sant Francesc, i decidim seure al voltant de la centenària font barroca per esmorzar. Quan encara no havíem tret l’entrepà, se’ns presentà d’imprevist el company de departament, jubilat ara fa dos anys, Pedro Parra. Quina sorpresa, ves per on fou la primera vegada que coincidim tots quatre en una excursió de l’institut. 

Esmorzats, i amb ganes d’aprofitar el matí, ens dirigírem carrer amunt i aviat veiem la façana barroca del Museu de Belles Arts, ubicat a la Casa de l’Ensenyança. Un casalici del tot remodelat i que conté una de les col·leccions pictòriques públiques més importants del País Valencià. Només entrar, ens dóna la benvinguda una creu de terme d’estil gòtic, que ens recorda la que tenim a Cocentaina. A poc a poc anem recorrent les seues sales a vessar de quadres per tot arreu, i de tant en tant fem parades per fer alguna explicació a l’alumnat: ací un Ribera: “[...]Llum permanent i permanent vigília,/llum que et vingué de d’un país distant,/el contrallum de la humana grandesa[...]”(3) ; allà un Benlliure:"[...]Oh soledat. El quadre interromput./Foc i més foc dels traços miniats./Oh llum del fill, amor, clara memòria./Veig soledat i menge soledat[...]”(4); més enllà El Retaule del Salvador, i quadres de reis, sants, bodegons...Un dels tresors del museu és la sèrie completa dels gravats dels Caprichos y Disparates de Goya, però sens dubte la joia de la Corona és el conegut quadre cap per avall de l’inefable Felip V, el rei que manà cremar i destruir per tres vegades la ciutat i que, no tenint-ne prou, gosà canviar-li el nom de Xàtiva pel de Sant Felipe. És evident que aquest quadre, convertit en símbols de la ciutat i de tot un país, mereixia, com a record, una fotografia de tot el grup:“[...] Maleïts Berwick i D'Asfeld/ que donaren la tràgica ordre,/ d’aquella crema tots vam perdre/ i avui patim aquell empelt./ Cada dènou del més de juny/ els valencians fem memòria,/cal refrescar la nostra història,/ miquelets i maulets de puny”( 5).

Després de fer-se fotos i més fotos amb el famós quadre del rei Borbó, i amb un altre del pintor alcoià Antoni Miró titulat Felip felí, eixim del museu per cercar la Plaça de Calixt III. Una plaça que mires per on mires es respira història. A ponent, l’Hospital Reial, una icona de l’arquitectura valenciana del segle XVI, però que fou fundant pel mateix Jaume I l’any 1244. En aquest edifici, que avui continua ocupant-se de la salut dels xativins, s’hi barregen l’estil gòtic tardà amb les primeres mostres renaixentistes. Si mirem cap al llevant la Col·legiata, coneguda popularment com La Seu. 

En l’atri de la façana principal s’hi troben les escultures en bronze de Calixt III i Alexandre VI. I és que Xàtiva és el bressol de la família dels Papa Borja, una de les famílies més poderoses del Renaixement: “[...]Fui il papa Alexandro valenciano/da una terra Xàtiva chiamata/la quale è trenta milia da lontano/da la cità Valenza nominata [...]”(6). I cap al sud una imponent i majestuós fortalesa, just al capdamunt de la serra del Castell. Eixint des d’aquesta mateixa plaça , i seguint els carrers a la falda de la serra, emprenem la pujada al castell i molt aviat ens trobem amb l’Ermita de Sant Josep. Vora la porta més antiga de l’ermita, on hi ha una magnífica creu gremial gòtica, es trobava l’antiga porta de l’Aljama.

 Segons la tradició local, per ací va entrar Jaume I a Xàtiva el 1244:”[...] ningú no gosarà prendre-la, car qui a Xàtiva voldrà entrar, sobre nos haurà de passar”.(7).
 Seguint el camí ens trobem una cava que anomenen la Nevera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Accedim per un túnel fosc excavat en la roca, però paga la pena entrar-hi per copsar les dimensions d’aquest gran magatzem de neu que conserva en molt bones condicions la cúpula de la coberta.

 Continuem pujant tot i gaudint de la vegetació primaveral que ens envolta: esparregueres, garrofers, fonoll marí i les verdes i precioses fulles d’acant. De sobte ens hi trobem un mirador on hi ha una escultura de Manolo Boix, Arc Daurat, en homenatge a la pilota valenciana. El lloc és conegut com el Bellveret, un lloc excepcional per contemplar les vistes de Xàtiva i voltants:”[...]Com abocat a una cisterna,/com abocat a l’aigua d’un aljub,/com abocat a un pedregós i silenciós procés,/mire, enllà, a poc a poc[...]”(8). I a poc a poc continuem pujant fins l’ermita de Sant Feliu, ubicada, si fa no fa, entre les ruïnes de la desapareguda Saetabis romana i visigòtica. Es tracta de la típica ermita de conquesta, com la de Santa Bàrbara, Sant Cristòfol i la desapareguda de Penella. Només per veure el retaule i els arcs apuntats gòtics, ja paga la pena l’esforç de la pujada.

 

Per fi al nostre davant l’imponent castell:”[...]Fronteres, merlets, assenyalades fites,/piques de pedra corcada, clivells de/les paraules de tan madures, canyissos,/torna el país![...]”(9). Abans de dinar, però, decidir donar-li un cop d’ull: la Torre del Sol, les Muralles de Llevant, les de Ponent, la Presó d’Estat on, entre altres, estigué empresonat el dissortat comte d’Urgell:”[...] Miserables, veniu! Aquí, en la terra, hont los cuchs s’arrossegan, vos pertoca caure humiliats! Jo soch de Catalunya, d’Aragó, de València, de Mallorca... Jo soch l’únich senyor per mon llinatje.(10)

El dia ha passat volant, i ha estat com una classe d’Història però in situ. I és que Xàtiva és com un llibre obert, on a cada pàgina que gires, a cada carrer o plaça que passeges, hi trobes petjades de la nostra història: muralles, palaus, ermites, convents...i fonts, moltes fonts. Xàtiva és tot un símbol per als valencians, el cor de les Comarques Centrals. Xàtiva la de la “Cova Negra de llavis fins” (11), la cobejada per l’altiu infant castellà, la mauleta fidel a la terra, la socarrada que renaix de les cendres, la de la cara al vent, la que passeja orgullosa els “remorosos arbres de l’Albereda” (12), la que acull de bell nou la llibertat d’expressió de l’irreverent Heretge de Xàtiva. Sí, Xàtiva és tot això i molt més.

Cansats, però satisfets per aquest viatge al passat, tornem a l’estació per agafar aquest tren que ens cau a trossos, i que clama al cel que algú, per l’amor de Déu!, el traga d’aquesta letargia, d’aquest túnel negre i fosc com una gola de llop.

Cites: (1) Jordi Gil; (2,5) Vicent Luna; (3,4,8,9,11,12,) Vicent Andrés Estellés; (6) Giovanni Giacomo Risi; (7) Jaume I; (11) Àngel Guimerà.

Alcoi, 01/04/2017

Vicent Luna i Sirera

La nevada de gener de 2017

L'any 2017 va començar amb una forta nevada. El dimecres 18 de gener ens va sorprendre a tots la neu. Es van suspendre les classes i tots gaudirem d'un fenomen meteorològic extraordinari.

Cine Club IES Pare Arques: Norma Rae

Norma Rae ens conta la història de la lluita pels drets laborals a una fàbrica tèxtil d'una ciutat menuda dels EUA als anys 70. Una bona forma de recordar com en altres temps la gent solucionava els seus problemes unint-se i organitzant-se, buscant una solució basada en la solidaritat i l'ajuda mútua. Una pel·lícula optimista, necessària per a l'època difícil que sembla que esta a punt de començar amb els decebedors resultats de les eleccions als EUA.